Les retallades afecten als sectors més febles de la societat, incidint
negativament sobre les rendes mitjanes i baixes, sense que una sola de les
mesures aprovades impliqui esforç algun per a les empreses i rendes més altes.
Tot el contrari: es podran beneficiar, entre altres, d'una baixada de
cotitzacions socials. Mentrestant, el consum es reduirà amb l'augment de l'IVA que
afecta per igual rics i pobres i que farà que sectors ja molt colpejats, com el
comerç, especialment el local, en surti encara més malparat.
El camí triat pel govern, doncs, és el de la confrontació sense límits, el de
la demolició de l'Estat i de les polítiques públiques. El govern torna a
carregar contra els empleats públics i ens criminalitza fent-nos culpables de
la crisi i buscant la divisió intentant que els nostres veïns no vegin en
nosaltres el que som: treballadores i treballadors; igual que ells. Eliminen la
paga de Nadal després de les reduccions salarials de 2010 i la pèrdua constant
de poder adquisitiu des d'aleshores amb congelacions al 2011 i aquest any. Però
també ens resta drets socials aconseguits amb llargs anys de lluita i de
negociació.
Plou sobre
mullat. Des del primer dia, aquest Govern no ha parat de decretar retallades,
de menysprear la negociació, el consens i el diàleg social. Un diàleg social
que ha estat una eina molt valuosa per defensar l'Estat de benestar i
l'equilibri de les relacions laborals, i que ara Rajoy torna a menysprear. Ha
governat a cop de decret el que deriva en una creixent deterioració de les
institucions democràtiques.
Si això fos poc, el pla del govern carrega contra els
sectors més febles de la nostra societat. Retallen prestacions als aturats just quan més les
necessiten, la qual cosa pot suposar majors borses de pobresa i exclusió
social; als pensionistes els guarda imminents retallades que portaran al Pacte
de Toledo; i també hi ha nous atacs a la dependència.
Les preguntes són inevitables: per què triem un Govern
que es treu de la màniga un programa ocult i estafa així a la ciutadania ? què
ens quedarà de l'Estat social?.
Aquestes mesures
vénen a sumar-se a una reforma laboral que vulnera l'acord de negociació
col·lectiva, retalla drets i facilita encara més l'acomiadament, incrementant
les xifres d'atur. Diu fer-ho per incentivar l'activitat econòmica, l'única
capaç de generar ocupació; però aquesta segueix estancada i la recessió és més
forta que mai. Amb aquestes mesures, l'economia s'agreujarà i l'atur depassarà
a la fi de 2012, els sis milions de persones.
Unes retallades
que Mariano Rajoy anunciava des de la tribuna del Congrés sense perdre el
somriure, unes retallades de drets a aturats, empleats públics o pensionistes
que els diputats del PP aplaudien eufòrics des dels seus escons. Tot això amb
un intolerable llenguatge de justificació de les retallades, amb insults
evidents als aturats, que ens apropa perillosament a discursos corporatius
plens de gestos autoritaris i buits de democràcia.
Avui estem de dol
en aquest divendres negre. Amb un dolor inútil perquè no farà que sortim de la
crisi, que s’impulsi l’activitat econòmica. Hem de dir Prou. Hem de reclamar
que no siguin els més dèbils els únics que paguin la factura de la crisi que
han provocat els poderosos, mentre que d'ells, dels rics, s'obliden a l'hora
d'imposar mesures. Diguem Prou. Diguem No.
No a les
retallades. No, no, no !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada