El nou pla de retallades presentat pel president del Govern, Mariano Rajoy, al Congrés dels Diputats, constitueix una agressió sense precedents, no ja als drets de treballadors, persones en atur i empleats públics, sinó als fonaments que van fer possible la Constitució, i a la pròpia democràcia. És una agressió de conseqüències, laborals, socials, econòmiques i polítiques que ha de tenir resposta. Demanem la màxima participació en les mobilitzacions que es convoquin. És l’única manera de fer-nos sentir.
Les retallades afecten als sectors més febles de la societat, incidint negativament sobre les rendes mitjanes i baixes, sense que una sola de les mesures aprovades impliqui cap esforç per a les empreses i rendes més altes. Tot el contrari: es podran beneficiar, entre altres, d'una baixada de cotitzacions socials. Mentrestant, el consum es reduirà amb l'augment de l'IVA que afecta per igual rics i pobres i que farà que sectors ja molt colpejats, com el comerç, especialment el local, en surti encara més malparat.
El camí triat pel govern, doncs, és el de la confrontació sense límits, el de la demolició de l'Estat i de les polítiques públiques. El govern torna a carregar contra els empleats públics i ens criminalitza fent-nos culpables de la crisi i buscant la divisió intentant que els nostres veïns no vegin en nosaltres el que som: treballadores i treballadors; igual que ells. Eliminen la paga de Nadal després de les reduccions salarials de 2010 i la pèrdua constant de poder adquisitiu des d'aleshores amb congelacions al 2011 i aquest any. Però també ens resta drets socials aconseguits amb llargs anys de lluita i de negociació.
Plou sobre mullat. Des del primer dia, aquest Govern no ha parat de decretar retallades, de menysprear la negociació, el consens i el diàleg social. Un diàleg social que ha estat una eina molt valuosa per defensar l'Estat del benestar i l'equilibri de les relacions laborals, i que ara Rajoy torna a menysprear. Ha governat a cop de decret el que deriva en una creixent deteriorament de les institucions democràtiques.
Si això fos poc, el pla del govern carrega contra els sectors més febles de la nostra societat. Retallen prestacions als aturats just quan més les necessiten, la qual cosa pot suposar majors borses de pobresa i exclusió social; als pensionistes els guarda imminents retallades que portaran al Pacte de Toledo; i també hi ha nous atacs a la dependència.
Les preguntes són inevitables: per què triem un Govern que es treu de la màniga un programa ocult i estafa així a la ciutadania ? què ens quedarà de l'Estat social?.
Aquestes mesures vénen a sumar-se a una reforma laboral que vulnera l'acord de negociació col·lectiva, retalla drets i facilita encara més l'acomiadament, incrementant les xifres d'atur. Diu fer-ho per incentivar l'activitat econòmica, l'única capaç de generar ocupació; però aquesta segueix estancada i la recessió és més forta que mai. Amb aquestes mesures, l'economia s'agreujarà i l'atur depassarà a la fi de 2012, els sis milions de persones.
Unes retallades que Mariano Rajoy anunciava des de la tribuna del Congrés sense perdre el somriure, unes retallades de drets a aturats, empleats públics o pensionistes que els diputats del PP aplaudien eufòrics des dels seus escons. Tot això amb un intolerable llenguatge de justificació de les retallades, amb insults evidents als aturats, que ens apropa perillosament a discursos corporatius plens de gestos autoritaris i buits de democràcia.
Avui estem de dol en aquest divendres negre. Amb un dolor inútil perquè no farà que sortim de la crisi, que s’impulsi l’activitat econòmica. Hem de dir Prou. Hem de reclamar que no siguin els més dèbils els únics que paguin la factura de la crisi que han provocat els poderosos, mentre que d'ells, dels rics, s'obliden a l'hora d'imposar mesures. Diguem Prou. Diguem No. Us convidem a participar-hi activament a les manifestacions per les retallades del Govern central el proper dia 19 a Barcelona: serà a les 19.30h, a la Ronda Sant Pere cantonada amb plaça Urquinaona.
Les retallades afecten als sectors més febles de la societat, incidint negativament sobre les rendes mitjanes i baixes, sense que una sola de les mesures aprovades impliqui cap esforç per a les empreses i rendes més altes. Tot el contrari: es podran beneficiar, entre altres, d'una baixada de cotitzacions socials. Mentrestant, el consum es reduirà amb l'augment de l'IVA que afecta per igual rics i pobres i que farà que sectors ja molt colpejats, com el comerç, especialment el local, en surti encara més malparat.
El camí triat pel govern, doncs, és el de la confrontació sense límits, el de la demolició de l'Estat i de les polítiques públiques. El govern torna a carregar contra els empleats públics i ens criminalitza fent-nos culpables de la crisi i buscant la divisió intentant que els nostres veïns no vegin en nosaltres el que som: treballadores i treballadors; igual que ells. Eliminen la paga de Nadal després de les reduccions salarials de 2010 i la pèrdua constant de poder adquisitiu des d'aleshores amb congelacions al 2011 i aquest any. Però també ens resta drets socials aconseguits amb llargs anys de lluita i de negociació.
Plou sobre mullat. Des del primer dia, aquest Govern no ha parat de decretar retallades, de menysprear la negociació, el consens i el diàleg social. Un diàleg social que ha estat una eina molt valuosa per defensar l'Estat del benestar i l'equilibri de les relacions laborals, i que ara Rajoy torna a menysprear. Ha governat a cop de decret el que deriva en una creixent deteriorament de les institucions democràtiques.
Si això fos poc, el pla del govern carrega contra els sectors més febles de la nostra societat. Retallen prestacions als aturats just quan més les necessiten, la qual cosa pot suposar majors borses de pobresa i exclusió social; als pensionistes els guarda imminents retallades que portaran al Pacte de Toledo; i també hi ha nous atacs a la dependència.
Les preguntes són inevitables: per què triem un Govern que es treu de la màniga un programa ocult i estafa així a la ciutadania ? què ens quedarà de l'Estat social?.
Aquestes mesures vénen a sumar-se a una reforma laboral que vulnera l'acord de negociació col·lectiva, retalla drets i facilita encara més l'acomiadament, incrementant les xifres d'atur. Diu fer-ho per incentivar l'activitat econòmica, l'única capaç de generar ocupació; però aquesta segueix estancada i la recessió és més forta que mai. Amb aquestes mesures, l'economia s'agreujarà i l'atur depassarà a la fi de 2012, els sis milions de persones.
Unes retallades que Mariano Rajoy anunciava des de la tribuna del Congrés sense perdre el somriure, unes retallades de drets a aturats, empleats públics o pensionistes que els diputats del PP aplaudien eufòrics des dels seus escons. Tot això amb un intolerable llenguatge de justificació de les retallades, amb insults evidents als aturats, que ens apropa perillosament a discursos corporatius plens de gestos autoritaris i buits de democràcia.
Avui estem de dol en aquest divendres negre. Amb un dolor inútil perquè no farà que sortim de la crisi, que s’impulsi l’activitat econòmica. Hem de dir Prou. Hem de reclamar que no siguin els més dèbils els únics que paguin la factura de la crisi que han provocat els poderosos, mentre que d'ells, dels rics, s'obliden a l'hora d'imposar mesures. Diguem Prou. Diguem No. Us convidem a participar-hi activament a les manifestacions per les retallades del Govern central el proper dia 19 a Barcelona: serà a les 19.30h, a la Ronda Sant Pere cantonada amb plaça Urquinaona.
No a les retallades. No, no, no !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada