divendres, 29 d’octubre del 2010

Mor Marcelino Camacho. Se'n va un gegant; un home que va millorar la vida de molts




Ha mort Marcelino Camacho. El dirigent obrer i comunista, el representant més qualificat dels drets dels treballadors. Tota una vida dedicada a la causa dels més febles, a la conquesta d'una societat més justa i solidària. CCOO lamenta la mort del seu primer secretari general. Plany que hauria de ser compartir per totes i tots els treballadors.

En la guerra, en l'exili, en la dictadura i en la llibertat, Marcelino Camacho sempre va lluitar al costat dels treballadors. Va ser detingut en nombroses ocasions i empresonat durant diversos anys. Va ser el primer secretari general de CCOO, en la clandestinitat de l'Assemblea de Barcelona i en l'I Congrés, ja conquerida la democràcia, el 1978; el militant obrer que, al costat d'uns altres molts sindicalistes, va fundar al final dels 50 les primeres comissions obreres.

Durant més de 10 anys va ocupar la secretaria general de CCOO, - posteriorment fins al 1996 va ocupar la presidència -, una organització que ell va contribuir decisivament a transformar en el primer sindicat del país. Era un home obert, ferm, coherent i defensor d'un sindicalisme de pressió-negociació, que des de fa molts anys simbolitza l'estratègia del moviment sindical.

El seu compromís amb la llibertat i el socialisme el va portar molt aviat a ingressar al PCE, i a protagonitzar la lluita política i sindical amb la mateixa obstinació i generositat. El 1985 va formar part del grup que va fundar IU, organització a què va pertànyer fins al final dels seus dies.

Però, sens dubte, el seu més gran llegat apareix indissolublement associat a la creació i desenvolupament de CCOO, un sindicat que va modernitzar i va transformar, a partir d'una aposta decidida i valenta per l'autonomia sindical, autonomia que ja és l'expressió d'identitat més sòlida de CCOO. Els que posteriorment li van succeir en el càrrec, Antonio Gutiérrez, José María Fidalgo i l'actual secretari general, Ignacio Fernández Toxo no han fet sinó blindar el seu llegat.

Marcelino Camacho estarà sempre present en el projecte sindical de CCOO, en la reivindicació i en la proposta, en la negociació i en la mobilització. Ens ha deixat Marcelino Camacho, un home irrepetible.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Un llegat que cal no desaprofitar